La dona d'en Damià
Quan el sol es pon a l'horitzó,
les teranyines surten a la mar,
la muller d'en Damià és sola a la llar
i comença a barrinar... Amb qui s'ho farà?
Quaranta-vuit anys i escaig i li bull la sang,
no coneix el repòs en el seu cos,
té bosses sota els ulls i arrugues a la pell,
però sense reparar, sortirà al carrer.
Pobre Damià, quan torna de pescar,
es troba la muller sense ganes de mullar.
L'altre dia passejant pel parc,
vaig sentir un gemec molt sospitós...
És la dona d'en Damià dins un cotxe aparcat,
la molt berra és que no pot ni dissimular.
Però avui hi havia temporal,
les teranyines han tornat al port.
La dona d'en Damià no és sola a la llar,
aquest cop l'ha empotegat... Amb es cul ocupat.
Pobre Damià, quan torna de pescar,
es troba la muller sense ganes de mullar.
Pobre Damià, les banyes que has d'aguantar...
si vols xinar a Ullastret hauràs d'anar.
Autor(es): Llibori,Quico Estrach
