La fi
quina llàstima tant ros com eres
- mai no he portat barret
camino pel carreró amb les mans creuades
quan de sobte un vélo m'atropella
la fi
quina llàstima tant ros com era
duu un barret d'un verd tristoi
i les mans a les butxaques, són deu cèntims que val ma vida
soc mort de profecia que val xavalla
la fi
