La donzella de les roses vermelles

Esquirols

Un soldat que anava a la guerra
tot joiós cantant
va trobar una pobra donzella
que estava plorant.
"Què us amoïna, gentil minyona?
rovellareu el cor plorant"

El soldat deixà la donzella
vora el camí ral,
i amb un dubte sobre l'esquena
encetà un nou cant,
però la tonada no li sortia
sentia una cremor a les mans.

Aixecà la vista enlaire
vers el sol ponent,
poc a poc les bromes roges
portades pel vent,
es tornaven rams de roses
de color vermell
que posava la donzella
dintre d'un farcell.

Una aurora de metralla
li va trencar el son,
es tornà vermella la pedra,
la vall i l'horitzó,
Roges bromes que el vent s'emport
vermella la suor del front.

Al capvespre va ensopegar-lo
vora el camí ral,
abatut damunt de la pedra
encetà un nou cant,
però la tonada no li sortia
sentia una fredor a les mans.

Aixecà la vista enlaire
vers el sol ponent,
poc a poc les bromes roges
portades pel vent,
gotejaven rius de sang
sobre els innocents.