La fi
Quina llàstima, tan ros com era
Mai no ha portat barret
Camino pel carreró amb les mans creuades
Quan de sobte un vélo m'atropella
La fi, la fi, la fi
Quina llàstima, tan ros com era
Duu barret d'un verd tristoi
I les mans a les butxaques, són deu cèntims que val una vida
Sóc mort de profecia, que vaig avall a
La fi, la fi, la fi
Autor(es): Joan Pons
