La dotzena campanada
Quan em mires en silenci
dins els ulls t'hi veig un món,
insinues mig somriure
que desfàs amb un segon.
Quin misteri!, com la nit i com la vida
em desconcertes, i m'és igual,
si em deixes contemplar-te
només cinc minuts més...
Quan em parles amb matisos
no sé estar mai prou atent:
quan ressaltes una lletra
o canvies un accent.
No intueixo si voldries abraçar-me
o apunyalar-me, i m'és igual,
si em deixes escoltar-te
només cinc minuts més.
Que el destí té aquestes coses
i ens sorprèn a cada pas,
amb un petó podem entendre'ns
i ballar al mateix compàs.
Vull despertar i veure que somies.
Quan passi el temps tindrem tots aquests dies.
Saps que sí, el destí
ha volgut que ens trobem aquí.
Compartim el coixí, ja et pots arraulir,
i és així com m'agrada a mi.
Quan em fonc en els teus llavis
sé que puc aturar el temps,
entendré tot el que vulguis
amb el teu desig ardent.
M'enamora que t'inventis mil històries
fantasioses, i estic tan bé
si em deixes desitjar-te
només cinc minuts més.
Que el destí té aquestes coses...
Vull despertar i veure que somies...
Un sol gest, un sol mot,
un sol cor batega fort,
potser és Amor,
que no ens manqui la sort,
si el vent ho vol i va a favor arribarem a un bon port.
Un bon port ple d’amor.
Vull despertar i veure que somies...
I és així, així, així, saps que sí, és amb tu com m’agrada a mi.
