La filla per maridar
Quan jo era filla per maridar
galans per mi tenia, ailàs!
feia als meus amadors
ramells de blanques flor, ailàs!
jo els deixava als seus barrets
mentre feia una dansa, ailàs!
sa mare estava al finestró
i espiava la dansa, ailàs!
en va cridar la margarida
vull que em portes aigua, ailàs!
com l'aigua no està molt lluny d'ací
molt prompte hauré tornat, ailàs!
l'amic l'espera al brollador,
damunt l'herba l'abraça, ailàs!
adéu, ailàs!, el meu dolç amic,
què diré a ma casa?, ailàs!
hauràs de dir la margarida,
que l'aigua no era clara, ailás!
