La fada i la bruixa
Diuen que un dia una fada
va despertar una bruixa
i des d’aquella topada
la bruixa i la fada
van juntes pel món.
Pel món més poderós,
on rau la fantasia,
on tot pot ser veritat,
on tot pot ser mentida.
La bruixa elaborant
apòzemes i ungüents,
la fada regalant
rialles a la gent.
Contentes van volant
per sobre les teulades
de tot aquell que sap
somiar com un infant,
i juguen a amagar,
i juguen a estimar,
i juguen a jugar
a qui les creu.
Escampen emocions,
amaguen les raons,
regalen il·lusions
a qui les veu.
Però, vet aquí que un bon dia,
la bruixa diu a la fada:
-Que et sembla si a partir d'ara,
tu fas de dolenta,
i jo fada seré?
I just en aquell instant,
el sol se'n va a la posta,
el nen es va fer gran
i va tancar la porta,
d'aquell món fabulós
de màgia i d'il·lusions,
d'aquell món de colors
de prínceps i dragons.
Però quan a dintre teu,
l'infant que vas ser un dia,
demani per sortir,
i et torni la il·lusió,
i juguis a amagar
i juguis a estimar
i juguis a jugar
amb qui et creu,
escampa emocions
amaga les raons
regala il·lusions
per tot arreu.
Hi havia una vegada
una bruixa i una fada...
