La fam
Tot just em llevo i tinc fam.
Un tros de pa per la dona i els nens.
Vaig caminant marejat.
Cal remar endavant!
Un dia més navegant,
però la mar no ens dóna res de res.
Espero que això acabi ben aviat,
si us plau!
De nou som al calador,
només hem d’esperar.
Llum per atreure el peix,
en silenci i quiets,
l’ensopiment es fa evident.
Passem les nits
d’un estiu ociós i lent.
Quin remei!
Passem les nits
sota els estels
i moixos tornem...
de nou al port.
Quantes sardines que veig!
No m’ho puc creure ni jo, de debò?
I què faré amb tants diners?
Crec que ja ho sé...
Compraré un munt de brunyols,
penso que els nens no els han tastat mai.
A passar gana hi estem avesats...
fa temps!
Com els han endrapat...!
Semblava que fos Nadal.
Quina felicitat,
veure’ls atipar-se somrient
pobres fills meus!
Hem vist la llum
enmig d’aquest fosc malson
que vivim.
Hem vist la llum
i ja podrem
seguir endavant
cap a bon port.
