La farsa
La imaginació es posa en marxa, m'atrapa
somiant cançons per resistir aquesta farsa
no lluitaré, no cridaré, des de ma casa
si ens fem costat i em fas de eco açò no acaba
Obri la porta, els teus somnis comencen
cantar cançons com a teràpia diu el metge
és malaltissa, obsessiva, la tasca
d'estimular consciències plenes de ressaca
Hi ha un crit al vent que invita a l'esperança
potser hui es deixe escoltar...
me'n vaig amb ell ballant aquesta dança
m'endinsaré al fons del mar...
No pararem a pensar, ja està massa clar
la situació només pot canviar actuant
ells van amb tratge de marca, tu ja ho saps
últimament estan sortint-los regalats
Aquest país de la costa no és sincer
la tele autònoma no pinta massa bé
inaugurant amb el símbol del nou retall
la paradoxa no maquilla la vEritat
No podreu amb mi
de la farsa he de fugir
no podreu amb mi
