La fira
Porta’m amb tu firaire
que vas de Festa Major.
Vull anar de poble en poble
i dormir en una roulotte.
Seria feliç de veure
com els nens riuen ben fort
i com les parelles criden
baixant en tirabuixó.
Viure al costat de la noria
o del túnel de la por.
Si voldràs que t’acompanyi
no te’n penediràs, no,
veuràs com la nostra música
sonaria molt més fort.
Si jugaves a la tómbola
no faries tanta sort.
Si al teu costat em volguessis
de l’hivern a la tardor.
Seríem invencibles
damunt els autos de xoc
i a la caseta de tir
tombaríem els ànecs grocs.
T’ajudaré a vendre entrades
vora la teva atracció.
Menjarem sucre filat
serà el petó més dolç.
Dispararem a les boles
amb bales de perdigó.
Reventarem tots els globus,
amb dards de plàstic i llautó.
I a la muntanya russa,
amunt i avall tots dos.
Perdrem el cap per nosaltres,
el cor ens faria un tomb.
Ben abraçats per no caure
per no trencar la il·lusió.
Si jugaves a la tómbola
no faries tanta sort.
Si al teu costat em volguessis
de l’hivern a la tardor.
Seríem invencibles
damunt els autos de xoc
i a la caseta de tir
tombaríem els ànecs grocs.
Autor(es): Josep Rodríguez
