La flama
Parpelleja blanca flama, feble i poruga,
a l'espera d'algun vent que t'apagui de cop i volta...fent-se fosc, llum morta.
El firmament buit d'alegria ja no brilla com abans,
t'has deixat matar, sense tan sols resistir-te.
Qui no lluita no crea i la creació ens manté vius
i tu ara has mort en la monotonia.
Enmig d'un paisatge replet de sombres i pors que et perfilaven dia a dia.
I ja no hi ets! no ets ni record...Ets tan sols cendra que el vent dispersa.
I t'adones de tot el que donaries per tornar a fer-ho d'una altra manera.
Renunciant a tota la riquesa tan sols per un instant de sinceritat amb tu mateixa.
I llavors parpellejaries roja flama, forta i valenta...inapagable!!
Ressorgint d'entre les cendres...
I ja no hi ets....no ets ni record, ets tan sols cendra que el vent dispersa.
I t'adones de tot el que donaries per tornar a fer-ho d'una altra manera.
Renunciant a tota la riquesa, tan sols per un instant de sinceritat amb tu mateixa.
Però parpalleges blanca flama, feble i poruga,
a l'espera d'algun vent que ja t'apaga de cop i volta, fent-se fosc....
