La gent amaga el seu amor
¿Qui diu que jo he cercat aquesta llunyania,
i que em plau viure lluny de tu?
La vesta encara em flaira d'espígol que em vas dur;
ta lletra encara servo vora el cor, nit i dia.
Al volt de la cintura porto un doble cinyell,
i somnio que ens lliga els cors, tota la vida.
¿No saps que tots amaguen el seu amor més bell
com una flor gentil que no pot ser collida?
Autor(es): Marià Manent,Toti Soler
