La força de ser dos
Ens ho hem dit tot i de tantes maneres
que em falten mots per prosseguir en l’amor,
i ara només em queda la secreta,
vaga esperança de fer-te una cançó.
Hem confessat en vespres de tempesta
l’udol covard d’aquelles nostres pors,
i ens hem fet forts com ho és la primavera
malgrat els crits de les goles de llop.
Hem trobat llocs que ens han estat trinxera,
parets i murs per omplir de colors,
aigua en els rius que baixaven de pressa...
Ens hem cregut els amos de mil mons.
Ens hem tingut en els dies de festa
i en el feixuc anhel de temps millors,
ens hem jurat que no hi ha teua i meua
sinó només la força de ser dos.
Ens ha abrigat l’estel de la bandera,
hem combatut contra moltes tardors,
ens hem rigut del mort i de qui el vetlla,
hem tastat sang barrejada en petons.
Potser prenem camins plens de glaceres
i d’alts barrancs i un sostre massa fosc,
potser ens partim sense fer gaire fressa,
afirmarem on ara sols hi ha nos.
Pujarem cims i farem dolces gestes,
tocarem cels i revolucions,
tindrem carrers i no ens caldran voreres,
serem un ball etern a l’horitzó.
Autor(es): Roc Casagran,Mireia Vives/ Borja Penalba
