La fornera de la ronda

Guillermina Motta

Sóc d'un forn que hi ha a la Ronda, molt antic i acreditat,
i la noia més alegre sóc de tot el meu veïnat.
Un fadrí de casa meva, que amb mi té revolucions,
diu que em troba molt més bona que les coques de pinyons.

I acostant-se molt a mi dolçament em diu així:
"Amb el foc del teu mirar, fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa perquè fos més tendre i sa".

Un senyor que té automòbil i una torre a Cardedeu,
va durar una temporada que em seguia a tot arreu.
I quan jo vaig dir al ricatxo que no es fes pas il·lusions,
va respondre: "Fornereta, de quin pa fas rosegons!".

Jo només sóc pel fadrí que a tota hora em diu així:
"Amb el foc del teu mirar, fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa perquè fos més tendre i sa".

Com que sóc un xic coqueta i m'agrada presumir,
jo faig córrer la polvera cada cop que haig de sortir.
Mon promès s'exclama en veure'm: "Amb un clown
et confondran i, amb tant gasto de farina,
els llonguets s'aputxaran ".

"Però m'estima de valent i així em diu en tot moment:
"Amb el foc del teu mirar, fornereta, fornereta,
jo hi voldria coure el pa perquè fos més tendre i sa".