La guardadora d'un mort
Per ser la filla d'un rei
sóc noia ben desgraciada:
del primer home que he vist
n'he quedat enamorada.
Set anys fa que l'en tinc mort,
tancadet dintre ma cambra,
amb roses i vi del blanc
jo li rentava la cara.
Passen dies, passen nits,
prop de la finestra estava
ja en veu venir un llaurador
que allà a prop un camp llaurava.
-Llaurador, bon llaurador,
escolteu-me tres paraules.
-Senyora parleu parleu,
que sereu ben escoltada.
-Si m'enterreu aquest difunt
en rebreu molt bon paga.
-Senyora doneu-me el mort,
que tindrà terra sagrada.
-Quan la feina tingueu feta,
veniu, veniu a ma cambra,
que la paga que us daré
no és moneda d'or ni plata.
