La gent i jo
No sé què passa últimament, no sé si és pel despatx secret, o potser és cosa de l'hivern un sentiment estacional.
La gent i jo no ens entenem.
Malinterpreto cada gest, la meva vida és un turment, cada dia em sento pitjor, més impotent, més indefens.
La gent i jo no ens entenem.
Voldria que el meu pensament ¬¬–que és el que m'allunya de la gent , voldria que el meu pensament no fos un miratge resplendent.
Llegeixo llibres de dements, amb ells m'hi entenc d'allò més bé.
No vull sortir més al carrer, no vull parlar amb ningú mai més.
La gent i jo no ens entenem.
No sé per què mai paren quiets, no sé què és el que els té distrets.
El segle vint-i-u em va gran, jo sóc molt més del narinant.
La gent i jo no ens entenem.
Voldria que el meu pensament ¬¬–que és el que m'allunya de la gent , voldria que el meu pensament no fos un miratge resplendent.
