La gent va a l'Índia
La gent va a l'Índia
per no tornar mai més, la gent fuig del país, un no sap el que té, un fa el seu èxode, i ja no tornaràs més, si no valores no, un no sap el que té, fugiràs d'aquest país ingrat, ja no em saludaràs quan et creuis pel camí amb mi.
La gent va a l'Índia
a meditar el passat, a meditar i a depurar l'animal de l'ànima, i si doncs encara et dol canvia ja de vorera: que tot per tu era l'or i tot per tu era el banc, tenies tot l'or del món i vas marxar, et donaven per mort, et volien tapar amb tot l'or, però amb admiració tu ho vas donar tot a qui més ho va necessitar.
La gent va a l'Índia
qui et trobarà a faltar? has desaparegut però saben del teu triomf, ja no ens farà rancor trobar-te pel carrer, et tornen a parlar ja ningú et pot criticar, has donat el teu or a qui ho ha necessitat, et trobaran sincer parlaran de tu i del bé, hauran llançat tot l'odi des de la borda, només tens bé.
La gent va a l'Índia
i ja poden anar dient: els diaris s'ompliran de notícies de bondat: un diari exclamarà tot el que has aconseguit: hauràs ja plantat l'arbre i ensenyat a regar: fins i tot la mort per tu ho has donat tot tu per tothom: que fins i tot la mort per tu ho has donat tot tu per tothom: si tot l'or l'has donat: si tot l'or las regat: si l'has alliberat: si tot l'or és d'ajut: si tot l'or l'has ofert: si tot l'or l'has repartit: si l'has alliberat: si tot l'or és d'ajut: bé i bondat has ensenyat a l'espera de l'esperança: a la gent has ajudat a fer un món molt millor: molt millor: molt millor...
