La guapa
No saps el que et col·lapsa, prens errònies respiracions.
Dos minuts et fan falta per refer-te del tot.
I quan sospites que tothom t’haurà vist ben confós,
S’apaguen els llums de cop.
Et veig i em sembles impossible.
Has enredat el meu món.
Celebrarem aquest vespre amb un brindis per tots.
Oye ye ye ye, oye que viene la guapa!
X4
Despistes la mirada, tan sols vols sortir corrent.
Cremant s’acosta lentament...
I ara què faig, vaig despentinat:
“Què tal?” i “com estàs?”...Com estàs!
Et veig i em sembles impossible.
Has enredat el meu món.
Celebrarem aquest vespre amb un brindis per tots.
Oye ye ye ye, oye que viene la guapa!
X4
Quan passa talla l’aire.
Quan balla, la llum.
La guapa és qui domina els meus instints més profunds.
La quarta gorgona,
Puja com l’heura.
No cal que et miri als ulls per convertir-te en pedra.
I és ella la que se’m clava al pit com una estella.
No és la més “cool”, la més “guai” ni la més bella.
Però em té domat, m’ha posat la sella i m’atropella.
Donzella de canyella...
I jo aquí aturat, mirant aquest desig i sense potestat.
Me n’adono que la tinc just al meu costat
Com un felí que busca presa i ja l’ha trobat.
I m’agafa (estira!) i se m’endú ben lluny
I jo agafo aire i tanco el puny.
I és que a vegades un no sap que és juny
Fins que la calor apreta i l’hivern s’esmuny.
Cabells que em semblen impossibles
S’han enredat al meu tors.
Celebrarem aquest vespre amb un brindis per tots.
Oye ye ye ye, oye que viene la guapa!
X4
