La Guerra
Sóc al ben mig d’un bosc glaçat,
duc un fusell a sota el braç,
porto roba de militar.
Hi ha molta gent armat com jo,
que lluita en contra de la por,
per sobreviure a aquest dolor.
No se com he parat aquí,
si jo no en tinc pas d'enemics,
i no m'agrada viure així.
Això és un joc sense final,
on no s'entén de bé i de mal,
on no s'entén de bé i de mal.
No entenc perquè estic disparant,
contra companys, amics, germans.
No entenc perquè hem de lluitar,
en una guerra que no hem somniat.
Les famílies s'han d'exiliar,
de les ciutats per evitar,
caure mai empresonats.
Moren companys al meu davant,
és una guerra entre germans,
tots defensant els seus ideals.
No entenc perquè m'he d'exiliar,
d'un país que no vull marxar,
d'un país que m'estimo tant.
No entenc perquè hem de lluitar,
en una guerra que no hem triat,
en un exili que no hem demanat.
Autor(es): Contracop
