La llei
Diuen que és la llei qui t’ha buidat
tot el que tu havies estalviat.
La teva signatura val molt més
que la vida digna que has permès.
La llei
Ara el banc la porta ha obert.
La família mira amb desconcert.
-Fora la vida de les parets.
Ara tanca el pis, ja no és d’aquests.
La llei
Uns avis s’ho miren.
Recorden els dies
en què arribaren
a aquesta terra d’acollida.
La llei
Mentre compten els seus beneficis.
Tu comptes monedes per comprar.
Brinden per les ajudes de l’Estat.
I tu fas cua per veure com se’n riuen.
Respira fort, no és mala sort.
Autor(es): Jordi Suñé
