La imaginació

Francesc Mir

Si has vist que el que has vist, ja està tot vist.
Si has pensat que el que has pensat, tothom abans ho havia pensat,
No et queda res per descobrir, deuries tot plasmar-ho ahir.
Han marxat rauxa, seny, raó, t'ha deixat la imaginació.

La imaginació va deixar-te una nota penjada a prop del rebedor.
-Adéu, vull mudar-me la pell, me'n vaig a estrenar un nou cervell.
La desesperació et bloquejà els cinc sentits de pensar sense imaginació.
Vas dir, amb cara de nen: Jo què he fet, què hauré fet malament?

Les històries d'amor van amb metro, autobús i tramvia.
Sempre rep el més feble, per això n'hi tants a la vida
que han nascut perdedors i se'ls mengen les piranyes i els llops.

Les històries d'amor van amb Rolls i flamants limusines.
Sempre guanya el més fort, per això n'hi ha uns quants a la vida
que han nascut guanyadors i s'alimenten dels pobrets perdedors.

La imaginació va cercar noves ments que li fessin més "bona gestió".
Però no en trobà del nivell tan bo com el seu excervell.
I l'egoista raó, manipulà de seguida parlar de reconciliació.
- Cal tornar, cal fingir amor per ell, a més, és tou… Perdona molt fàcilment.

Si has vist que el que has vist, no ha estat mai vist.
Si has pensat que el que has pensat, ningú abans ho havia pensat.
Torna el cervell a ser el d'ahir, no diguis res, que és millor així…
Vas deixar obert un finestró, i ha tornat la imaginació.