La jove negra - Absència

Musicants

  Nua se va mostrar
ai la jove negra
i aparegué la nit
tota ella fosca.
Però en somriure,
l'aurora vaig veure.

 El seu cos va apagar
la meua flama,
més tard al comiat
la blanca roba 

la roba brodada de volants
arrossegava,
 
com sen va la nit com fuig la nit
deixant rere l'alba.

Sense parar recórrec el cel
ai recorrec el cel
amb els meus ulls  recórrec el cel
ai recorrec el cel
per si de cas puc veure l'estel que mires tu. 

Als rodamons viatgers
els demane insistent
si cap d'ells ha sentit
el seu perfum lleuger.

Només mouen els vents,
em plante cara d'ells
per si el més lleu em duu
qualque mos que fos teu.

Furtiu esguarde a qui trobe arreu-arreu
Furtiu esguarde a qui trobe arreu-arreu
per veure d'entreveure
del teu bell rostre un tret. 