La karcer' de Lleida (La presó de Lleida)
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos, mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró.
Lireta, liró.
Si n'hi ha trenta-tres presos,
canten una cançó;
l'ha treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots.
Lireta, liró.
La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un graó.
Lireta, liró.
Els presos se n'adonen
i paren la cançó.
- Canteu, canteu, bons presos!
Petita, bonica.
- Canteu-me la cançó!
Lireta, liró.
- Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?
- Canteu, canteu-me, presos!
Petita, bonica.
- Que m'en captiva el so.
Lireta, liró.
- Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Ja se'n va an el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do.
Lireta, liró.
Ai pare lo, meu pare
jo vos deman un do;
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin do vols que jo et do?
Lireta, liró.
- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no.
Lireta, liró.
Autor(es): Popular
