La lluna

Santi Vendrell

Sabíeu que quan tot s'ha apagat
resulta molt més clar d'escriure melodies
la lluna és el més fidel germà
que té la vanitat d'inspirar fantasia.

Però a cops és tan crua la veritat
tan feble la virtut i tan roent l'enveja
que acabo d'escriure una cançó
canviant el que és raó pel que més m'interessa.

És veritat
a cops menteixo
he amagat noms
i fets i llocs què els porto al cor.

Francament
ni jo em coneixo
sóc impulsiu, ardent
i m'enamoro de la gent.

Seieu que quan miro el mirall
veig tanta soledat que s'entela el meu rostre
que quan tanco els ulls per dormir
sento veus, veig amics i sense dormir dormo.

Llavors si que és bell el meu voltant
no hi ha perquè amoïnar-se ni abrigar cap misteri
la lluna ha canviat amb l'encant
el viure quotidià en un immens imperi.