La lluna i el llit
Sempre contents, sempre rient, se’n va la gent.
Ja no hi ha consol per cap dels dos, per cap dels dos.
Solen somiar que hi haurà algú,
però al despertar ja no hi ha consol per cap dels dos.
Però un dia es trobaran i es clavaran els ulls,
es canviaran les pells, despullaran les ments.
Tot cobrarà sentit, tot serà divertit.
Ja és aquí, ja està escrit.
Van pel carrer mirant-se els peus,
i a l’arribar ja no hi ha consol per cap dels dos.
Però un dia es trobaran i es clavaran els ulls,
es canviaran les pells, despullaran les ments.
Tot cobrarà sentit, tot serà divertit.
Ja és aquí, ja està escrit.
I amb l’olor a figuera, llenya i romaní
baixarà la lluna a il·luminar el seu llit.
Cantaran els gats de nit, sentiran galls pel matí.
No hi haurà més presses, nervis ni neguits.
Ni més crits. Ja està escrit.
Però un dia es trobaran i es clavaran els ulls,
es canviaran les pells, despullaran les ments.
Tot cobrarà sentit, tot serà divertit.
Ja és aquí, ja està escrit.
