La lluna i el sol
La lluna es va enamorar del sol
i el temps feu que fos la seva estrella.
Juntets van agafats de la maneta,
es parlen d'amor.
La lluna estimava tant el sol,
volia entrar a les seves flames.
Tan junts que per evitar cremar-la
el sol s'ha apagat.
I entre somriures va cantant-li una cançó
Ai lluna si vols veure la llum de l'albada
i tornar a sentir la matinada
deixa'm ser lliure.
Ai lluna t'estimaré fins la fi dels temps
fins que els oceans s'assequin al mar
però deixa'm viure.
La lluna se'n va anar a poc a poc,
plorava amb llàgrimes d'estrelles,
va entendre que amb l'albada ella ha de marxar.
El sol brillava més que mai
en el temps en que la lluna és plena,
eren breus els instants i molt curts per anar amanyagant.
Autor(es): Santi Vendrell
