La lluna s'ha desfet
És tard, no creus?
Plou lentament,
el trajecte és curt.
Cada instant es confon
amb el fred.
Llum de neó.
La penombra és un joc
sota el cel malalt que es trenca.
Tot és ficció.
Avui la lluna s'ha desfet
pels carrers mullats,
i ara et dic adéu
amb llàgrimes de fanc.
avui la lluna s'ha desfet
en petits bocins,
i –damunt l'asfalt-
s'està morint la nit.
El vespre és nu
tel misteriós,
enemics nocturns
d'un diàleg perdut
dins l'absurd.
És tard, no creus?
I plou lentament.
S'ha acabat el temps d'espera,
l'encant s'ha fos.
Avui la lluna s'ha desfet
pels carrers mullats,
i ara et dic adéu
amb llàgrimes de fanc.
avui la lluna s'ha desfet
en petits bocins,
i –damunt l'asfalt-
s'està morint la nit.
Autor(es): J. Cases/ F. Llinares,A. Soler
