L'Alta Clika
El sol em va dir:
"Acosta't a mi, nano, pilla't un vano i posa't marrano.
Surt del cassoplon, vés on de llum et sano.
Ni bourbon ni ron, ni Dom Pérignon, què va!
Només sent l'impuls de veure el mar a prop i sentir com t'aplano"
El meu dolor no necessita psicofàrmacs
ni aigua bruta d'Starbucks,
sinó Karl Marx i Almax.
I això: la platja amb els bros de debò entre tampax i merda.
L'hivern és Mad Max i jo una flor amb dos julais.
L'Ibiza és la Nabuconodosor, Marina d'Or Mordor i el Ro un killer de mais.
I qui penetra com l'Iniesta i no molesta com l'Henry
i jau darrere amb l'equipatge és el Vazili.
Esquenes plenes d'oli. Un boli i un auricular.
Al bar farem de l'espoli de pitis un art
I aquí una mahou de llauna oxidada plau
més que una Hendrix amb Fever-Tree.
Som la tríada joglar.
Pau, Patxi i Rodrigo. Us vaig dir rap ràpid
però donde dije Diego, dic: prisa mata amigo.
Check it.
Amb els peus en remull el Patxi és flow robust
tan a gust d'escoltar-lo... Aviat li fem un bust al mèrit.
A la sorreta rapeja la flor i nata.
La crema. L'Alta Clika esclata, ho porta al genoma.
Com la conversa i la ginebra, i la set de sal
i sol a la pell que mata, al límit del melanoma.
Més tard neixen trames nocturnes si salten espurnes
quan mostres les cames en flames. T'embadurnes,
encarnes les passions taciturnes en un bany.
Sota la lluna fem un "bufff!": Un cos parany.
Esborra el rastre de la camorra l'aigua a la sorra:
la nostra torre de Sodoma i Gomorra.
Corre, el setembre arriba com una perra en zel
No retornem a la Terra que avui punxa el Bel, nen (x2)
Això és un curtmetratge i sóc hostatge del temps. M'entens?
La meva ment ja no suporta aquest bagatge.
Us tinc presents a cada parrafada que articulo.
Calculo l'estructura idònia.
Així em postulo en pro d'una cultura subterrània.
Recullo fruits per després fer-ne macedònia.
Escrits que plasmen una realitat ben quotidiana,
per cada cana dibuixo una nova diana als meus proscrits.
Puc fer-ho tranqui, ja no m'alteren els teus crits.
Vas en plan ianqui rapejant entre culs i pits?
Diga'm nostàlgic però jo hagués parat el crono
abans de canviar el ghetto blasta pel plasta del politono.
Digues, sí o no?
Gira l'agulla del rellotge i a la llotja levita
la més nefasta casta de xupòpters.
Només espero que torni la dolce vita,
dinamitar aquesta vida per evitar els helicòpters.
I en comptes de donar-hi voltes enterrar la ment.
Si mai no plou eternament fem l'equipatge
que ja m'he cansat de córrer sempre rere el vent
buscant la pau,
i l'he trobat a aquesta platja on cada ratxa esquitxa de vermell la pell guiri
i es filtra al meu cervell fins arribar al deliri.
No t'estiris, Vazili, fem el hit de l'estiu! van dir.
I aquí ens teniu fent-li la competi al Melendi.
La banda de vides d'escàndol,
modus operandi: nit i dia de parranda.
Els meu bàndol fan el gandul als xiringuitus en plan random.
Som a la platja dels tres micos.
Com un ficus tinc les cames a la piscina.
Vénen bons temps diuen el Mauri i el Molina.
El sol fulmina drames,
les dames priven de gorra.
Estic en flames.
Vull rostir-me com la cendra a la sorra.
Esborra el rastre de la camorra l'aigua a la sorra:
la nostra torre de Sodoma i Gomorra.
Corre, el setembre arriba com una perra en zel
No retornem a la Terra que avui punxa el Bel, nen (x2)
Un raig de sol em va trencar els ossos,
agafo els meus trossos, els enganxo amb cel·lo i tan panxo.
Preparo esbossos d'una tragèdia d'Otello,
passos plorosos, un rèquiem amb cel·lo.
Guiem les paraules fins que fan diana,
obrim la persiana, corre el vent
i la teva ment troba una clariana a les meves lletres.
Rimes marcianes, orelles terrestres.
Perseguit pel CNI, preparo un magnicidi
com la mort de Kennedy.
Vénen i em desperten del meu somni
El presidi, el deliri vol foc al DNI.
Fem ziga-zaga en camí rectilini
fins que la rima fulmini el teu rec sanguini.
Apaga la set. Volem vermut del sec
i sifó de bodega millor que Martini.
Deixem que el sol ens il·lumini,
que explotin les hormones,
que xoquin les ones a les cames,
que al Patxi li surtin més canes,
que els bancs estiguin en flames
i no quedin dianes.
Mira'm als ulls i en un, dos, tres...
no recordaràs res.
Sentiràs els plaers
de saber com bull la sang,
30 graus a l'ombra. Agost, Barna, Sants.
A priori, només espero que la tinta no s'evapori
amb l'instint de superar aquest purgatori.
Som la quinta que passa l'estiu al barri, a la plaça com a auditori.
Esborra el rastre de la camorra l'aigua a la sorra:
la nostra torre de Sodoma i Gomorra.
Corre, el setembre arriba com una perra en zel
No retornem a la Terra que avui punxa el Bel, nen.
