
L'altra meitat
Vaig al compàs
per l'estela de la història.
Aquí estic bé
dins d’aquesta cançó italiana.
El sol pinta groc
el prat pinta verd,
recordo aquell estiu a l’illa…
Com ara tot verd,
com ara tot groc,
com ara mai tan lluny…
Cors: uuuu…
La meva fam,
valor i amor a tota fruita,
arena i sal,
vestigi fidel
de tarda vermellosa en un volcà.
El sòl pinta roig
el mar pinta glauc,
azurra la meva bandera.
Em punxo un record
i miro com cau
a l’aigua que esquerda la quilla…
I em sento atrapat
per la comoditat
que m’adorm l’altra meitat!
La lluna un llum
mirant dins l’ull ferotge del volcà;
dins seu sóc jo
al meu palmerar
mentre girava aquella cinta.
Cotó pinta blanc
d’un lliri trencat,
records de la flor de Maria...
El fum pinta uns llavis
lleugers per educats.
És hora que es faci de dia…
Però em sento condemnat
per la comoditat
que m’adorm l’altra meitat!
El tren pinta a fi,
el puny pinta fort,
la meva ànima se m’esvera.
Encara m’atrapa seguir preguntant
per què torno al punt de partida?
És l’altra meitat!
Autor(es): Gerard de Pablo