L'altra perspectiva
Veig microfons invisibes.
Escolto veus que no hi són.
Els pensaments ja no són meus.
Els que em segueixen tu no els veus.
Jo sóc normal, jo sóc normal.
No canviaré, esteu errats.
Jo sóc normal, jo sóc normal.
No canviaré, esteu errats.
Quan apagueu les llums em separo del cos.
Tinc un altre jo que deambula tranquil·lament.
Em cobreixo de plata, em vull aillar,
així no sabreu què tinc al cap.
Ni blaus ni grocs m'atrapareu.
Us manipulen, trebelleu per a ells.
Jo sóc normal, jo sóc normal.
No canviaré, esteu errats.
Jo sóc normal, jo sóc normal.
No canviaré, esteu errats.
Quan apagueu les llums em separo del cos.
Tinc un altre jo que deambula tranquil·lament.
Quan apagueu les llums em separo del cos.
Tinc un altre jo que deambula tranquil·lament.
