L'altre
Amb un rampell nerviós ja torna a estar conscient,
als llavis secs el gust d'un somni que es va perdent.
Els ulls ferits per un llum fred de fluorescent
i la inquietant certesa que aquí a prop hi ha algú més.
No puc sortir d'aquest trist instant passat en què pensava,
que pel sol fet de pensar el meu pensament no pot callar.
Es troba amb la mirada un rostre en el mirall.
És com sentir la pròpia veu quan algú l'ha gravada.
Res no és mai el què sembla fora del vitrall,
allí on es perd la imatge, just on comença el marc.
Com un mot perd sentit quan ja l'has dit tantes vegades,
com la fotografia d'un infant que et diuen que ets tu.
No reconec res del què sembla que hauria de ser senzill i simple com l'aigua.
No coincideixen mai les mans.
En el reflex no hi veig qui era
ni qui esperava que podia arribar a ser,
cercant tenir prou força, cercant saber què fer,
segello el temps amb impaciència i amb paciència passo el temps.
