
La mar ha pres un tint de carnaval
Mentre el vent, cec, esqueixava un tabal
que amb veu de nit feia néixer la lluna,
he begut el teu filtre a plena duna.
La mar ha pres un tint de carnaval.
Com una ballarina amb cor boscà
m'he allunyat de puntetes del paratge.
I si, he deixat trena. I estel, per gatge,
m'he endut senyals d'esglai a cada mà.
Però el beuratge amara la madeixa
del meus neguits. I feta sargantana,
per les graus del desig sense barana
torno, ben d'amagat de mi mateixa
I t'abraço amb l'angoixa vegetal
D'un bosc d'amor ofert a la destral
Autor(es): Maria-Mercè Marçal,Pep Picas