La mel
La mel al llavi, la mel al llavi,
llepa-la, potser demà no hi serà.
No, si, de què depèn?
La mel al llavi, la mel al llavi,
llepa-la, potser demà no hi serà.
Tots dormim, tots dormim,
qui més qui menys necessita descansar.
No tots dormim, no tots dormim,
amb la boca closa i els ulls tancats.
Tots somiem, tots somiem,
Uns es recorden els altres oblidem.
No tots somiem, no tots somiem,
històries de fades amb ales daurades.
Tots dubtem, quan tenim...
La mel al llavi, la mel al llavi,
llepa-la, potser demà no hi serà.
