La mala sort
Tinc una mala sort,
que m'acompanya on vaig.
Tinc el mal apuntat
en la palma la mà.
Si bufa el vent,
les brases reviuen.
Si bufa el vent,
sóc una espurna més.
Tinc un plat i un rebost,
dins del cap al record.
Tinc un cor rebentat,
ple d'arena i sal.
Busque el meu passat:
les deixalles de la mar.
Busque el meu passat,
per saber on he d'anar.
Maleïda és la condició,
quan no estàs ni en joc.
I pitjor és l'instant,
quan ja no et veus ni al mirall.
Jo no sé ni on vaig!
Només voldria errar,
lluny dels camins,
que assenyalen el destí.
Lluny dels verins
que no són per a mi,
no són per a mi.
Tinc un forat a la butxatca
per on perd la plata.
I una casa buida
que no sé ni on està
i, a tot arreu,
tinc una pena molt gran
una pena molt gran
una pena molt....
Pena, peneta, pena,
ai, que pena tan...
Pena, peneta, pena
que pena tan...
Pena, peneta, pena,
que pena tan gran.
Autor(es): Rafel Carril
