La més maca de la fira
En la fràgil melangia
D'aquest capvespre oceànic
Penso en tu i sols tinc ànim
Per pensar-te desvestida.
Em penetra la sentor
Mar salada del teu sexe
Enyor viu d'escuma espessa
Inspira aquesta cançó
Voldria que el pas del temps
-Fons decisiva d'amor-
Em tornés allò que sóc
Em fes savi i no em fes vell.
I així t'imaginaria
Jove, esvelta i riallera
La noia que a mi m'espera
La més maca de la fira.
Si pogués sentir la vida
Sense aquest nus que em fa nosa
Em lliga el desig i la força
I em traspassa de follia
Quan et penso desvestida
En la fràgil melangia...
Autor(es): Jaume Sisa
