La mirada de la gent que no pot més
La bellesa de qui no sap que en té es multiplica
igual que es divideix la de tots aquells que se la coneixen massa
Hi ha una força gravitacional en tu
una tristor que és com casa
La mirada de la gent que no pot més
i aguanta, i aguanta.
Desfent a pas cansat
la drecera que no era
i faltat d’un camí clar
l’esperança em desespera
M’envies destrals i cors a parts iguals
ja ho sé, ja ho sé
Però ara em toca a mi i no vull pensar en res
i agafar aire, i agafar aire
Però hi ha una força gravitacional en tu
una buidor
I m’envies destrals i cors a parts iguals, ja ho sé
i agafo aire, i agafo aire
Autor(es): Pau Vallvé
