La Mateixa Estrella ✰
L'única noia que em va estimar
Va néixer un dia de sol
El dia que ella va néixer
Van néixer totes les roselles
I aquell dia vaig néixer jo
Em pujava fins el cel i cridava
El seu amor no era de pols ni de sorra
Al mateix temps que el vent bufava
No deixava que les seves paraules es sentissin
I deia que em jurava
Que era impossible que m'oblidés
x2
Però fa temps que em va oblidar
I des de llavors l'estic buscant
Per veure si s'ha perdut
Entre les flors del camp
Entre tots els núvols blancs
Entre el present i el passat
Entre la foscor i la claror
Dins de l'armari de casa
Potser sota el llit
Potser s'ha perdut en un altre país
Potser ha volat a una altre galàxia
Però des de llavors l'estic buscant
Entre l'amor i l'odi
Entre les flors del camp
Entre tots els núvols blancs
Dintre de l'aigua
Endinsada al mar
Potser ha fugit nadant
O potser està al bar del costat
O a la terrassa de sobre
O mirant la mateixa estrella
O en el mateix concert que aniré aquesta nit.
