La Mazorca en Barna
El micrófono suda, la gente grita, corea.
Me burle de los dioses como Ulises de la odisea.
Perrera, perrea, y forma parte del rebaño en este homicida capitalismo contemporáneo.
Desengaños. Falta de actitud.
La libre elección de amos no termina con la esclavitud.
Cuesta arriba como el tour.
Jodidos en el sur como el niño de la factoria Nike en Singapur
Estilo Beirut, la mazorca y at versaris.
Confundirás la realidad como en solaris
Garzón y Bermejo cazan juntos en safari
Nega pa presidente, pa alcalde y pa lehendakari.
(...)
es materialist, la peña siempre me pide bis.
Otra mani. Otro despido. Otro parado.
Y van casi 4 millones de desesperados.
Simulacro, maquillaje en esta jungla de asfalto que nos reduce a salvajes
Traje letras espectaculares. No me detectan radares.
Europa explota y la peña se refugia en los bares.
Peto tus auriculares.
Democracias peculiares,
escupo al gobierno Uribe y a los paramilitares.
Animales exterminacampesinos.
A ver cuando toma nota señor Moratinos!
La peña autista, masas ausentes.
Se fuman un peta y se tragan Pekín Exprés, Buenafuente.
No más seres en la zona Franca.
Yo sueño con cambiar el mundo, tu con cambiar de llantas?
Ni principes ni infantas. Ocupemos la Zarzuela.
Rap político que está creando escuela
Micrófonos, maíz, Saura vamos a por ti!
Vam començar sent una llum que es cola per la finestra.
Ens volien i vam sortir a la palestra.
Seguim alimentant la nostra ràbia
I el guardià del camp de sègol ens ignora perquè ens ha perdut el rastre.
ionquis del camí mes tèrbol.
Baixa del núvol si el rap es una excusa per mostrar-te i has errat el càlcul.
Llegeix el rètol de la porta del subsòl, diu:
Deixa les enveges pels que busquen un apòstol.
Avui enyorem la gola dels borratxos.
Ahir us odiàvem de mani en mani quan les xupàveu als despatxos banyant-vos en Armani.
Confoníeu els desitjos i cada somni amb la moral burgesa dels capritxos.
El rap de combat que t'ha tombat al llit escoltar-ho et cremarà les mans com el fòsfor si vols domesticar-lo.
El que acusa és aquell que refusa mostrar respecte al que usa rima difusa i obvia l'afecte.
Potser desprès d'aquest disc hauré de fer la maleta,
però com Immortal Technique i Sniper em mullo:
El problema no és Carod-Rovira per haver parlat amb ETA,
el problema es d'ETA per escoltar aquest capullo.
La resistència postmoderna es reenviar correus i vídeos
davant d'un bol de cheerios, idiota.
Ja ho veus, no s'ha acabat la Història, Fukuyama,
però un banquer te la mama per haver fotut la pota.
Tenen guita i la palmen. Milton Friedman, Chicago boys, no són superherois.
Gira l'hèlice còmplice al punt de mira i nomes fa créixer l'ira, nen.
La gent sospira però corre rere la pastanaga. Paga, calla i curra.
Urra criden els pallassos amb la roja,
panotxa a la tribuna i futbol com a vacuna.
Què en vols vendre. Passa el foc i queda cendra.
Àntrax el divendres i mandra el diumenge.
La veritat te una propietat medicinal: activa els instints mes animals i pot ofendre.
Els que viviu entre cotó fluix amb una mirada tendre
mentre el món fuig de si mateix
i pinta de negre el seu dibuix.
Es desintegra com un peix que es mossega la cua.
Un feix de bitllets que volen? La pua.
Un constructor suïcida saltant des d'una grua.
El món es cap-i-cua i es capgira.
Posa't la caputxa. Rebenta la càpsula.
Aquí es així. Hi ha qui diu que la justícia es disfressa d'iraquí i fa volar un yanki pels aires.
Un palestí. Un chekpoint israelià.
no hi ha "insert coin" si et foten la vida enlaire,
la baina. On és el mite de la dolce vita?
l'estret de Gibraltar és sinònim de mort súbita
L'estat se n'aprofita, es ven cosmopolita,
dinamita els drets mes elementals. "Està tot fatal" resen amb colors els murs.
Déu apreta però no ofega i redimeix els purs.
Jo sóc l'estratega que fa parkour,
mossega la frase per fer un conjur.
