La mort de l'escolà

Dyango

A Montserrat tot plora,
tot plora d'ahir ençà.
A Montserrat tot plora,
tot plora d'ahir ençà,
que allí l'Escolania
s'és mort un escolà.
Que allí l'Escolania
s'és mort un escolà.

Té el violí a l'esquerra
que solia tocar,
el violí a l'esquerra,
l'arquet a l'altra mà.

Sos companyons de celda
lo duen a enterrar.

Los monjos també ploren,
sols canta un ermità,
sentint cantar los Àngels
i amb ells un nou germà,
ocell d'ales obertes
i cap al cel se'n va.
Mentre ell canta pels aires,
son violí tocà.

Dins lo cel entrà