La meva pinta

Pau Riba

tinc els ulls com els deserts inundats per la sequia són a mans de l'erosió i ja no ploren ni somriuen però jo sé de bo i de cert que tan sols amb la carícia de la deu del teu mirar ja guaririen sol venir amb el cor encès tot aquell que busca canya enamorat com un nen si avui et mima, ai, demà et mama però si el llit del riu és sec i la canya no s'hi cria el gall d'indi enamorat ja no t'estima puntes i pintes n'hi ha ple però hi ha puntes que no pinten pintes que no apunten res que no pentinen ni despentinen però si els teus ulls, lloat el cel indundaven ma sequia vull que sols vegin de mi la meva pinta la meva pinta i la meva punta fixa't com pinta, fixa't com pinta la meva punta, la meva punta punta de canya, punta de canya que ja despunta ai com despunten, ai com despunten les bones pintes, les bones pintes pinta d'
Ocanya, pinta d'
Ocanya pintant
Martirios