L'amic comú
Tot esforç és en va,
no me la puc pas treure del cap
i tot dormint, la veig en somnis
La vaig veure en un bar
i a l'Stroika un xic més tard
un amic comú ens presentava
Parlàvem del soroll
i de com has de forçar el coll
per coversar i escoltar-te
Vam xerrar pels descosits
vam pujar al cotxe del nostre amic
i vam anar els tres a casa seva
I asseguts al sofà
ella em va dir que li agradava
i vaig dir "Guai, també m'agrades"
Sonaven discos vells
"Pot ser la música del nostre temps"
I va dir "Cert, no se'm fa estranya"
Ens vam posar a ballar
però anàvem tots dos tan passats
que ens trontollava l'equilibri
Vam caure abraçats
cantant quelcom que no recordo
Ens vam besar. I la inconsciència
L'endemà em vaig llevar
tot sol excepte pel mal de cap
i vaig sortir a buscar el lavabo
Però me la vaig trobar
entregada a uns altres braços
i llavors tu
mai més vas ser l'amic comú
