La mixeta

La Tresca i la Verdesca

Vaig conèixer una gateta
que estirant la poteta
s'esguerrava l'esquena
perquè volia, ben aferrada,
llepar soleta sa cua grisa. Mèèèèèèu!
Tenia cara de divendres,
bigotis negres, neta i polida,
ves quina història! La cua grisa!
Quin desencís!
Que no pots llepar-te la cua mixeta infeliç.
Que no arribes sola a la cua
gateta infeliç

Sempre la veia
a través d'un mirall,
i la gateta quan buscava la cua
sabia que es faria mèèèèu!

Girava i rodava i tombava
de bocaterrosa, estirant el cul,
però mai va aconseguir
ficar la cua a l'ull.
L'esquena ben torta
i els mals en remull.
Cansada i defallida finalment va decidir:
-Em tallaré la cua i axí seré feliç-.
però en el moment del tall
un gat se li va acostar
li va agafar la cua
i lentament li va apropar.
Mèèèèèèu…

Sempre la vèia…

I no pots llepar-te la cua
mixeta infeliç.
Que no arribes sola a la cua
gateta infeliç.
I, beu-te tota la lleteta
marruixa infeliç.
Au! Vés a fer nones
mixeta de la cua... Mèèèèu