La moral al manicomi
S'ajuntaven els malalts del cel, / ideals utòpics i visions,
amb romàntics purs i decadents
i nostàlgics fills de l'edat d'or.
Desarmats i crèduls combatents / en orgiàstica copulació,
amb poetes joves i rebels / engendraren la ràbia i les flors.
Guanyarem la guerra amb la pau / amb la força de la vida,
desterrant la moral, la pàtria, el temple,
la caserna, el palau, l'interès, el capital.
La resposta des del vent donà/lletra i música als desertors,
rock and roll al circ il•luminat. / Ai! Melancolia, esplendor.
Flaires místiques i lliure amor/era el mantra dolç i llaminer
quan la lírica amarava els cors
de revolució i somnis urgents.
Guanyarem la guerra amb la pau / amb la força de la vida,
desterrant la família, el manicomi, la presó,
la clau i el pany, els hereus, la propietat.
Jo em pensava que érem molts i molts
al camí de la imaginació.
Jo volia llum de lluna i sol
a la casa on hi cabríem tots.
No comprenc cap a on camina el món
i em pregunto encara com pot ser
que, brillant tan clara la il•lusió, / la terrible realitat matés
el perfum intens d'aquelles flors.
És que fórem massa innocents
o no vam saber ser prou valents.
Potser un dia uns altres somniadors
s'alçaran per volar com les aus / amb la força de la vida,
desterrant la moral al manicomi.
Autor(es): Jaume Sisa
