L'andana
Sola s'estava sentada allà a l'andana,
cabells al vent, formant estranys destins,
llàgrimes agres li queien per les galtes,
no tenint clar el què, el com ni el qui.
Els trens passaven, però pel seu darrera,
tots esperaven que ella es decidís,
ella mirava tots els vagons, totes les penes,
però pujar-hi no era el seu desig.
Després girant-se trobà un altre tren
que la duria al paradís,
però dubtava i el tren lluent
ja era molt lluny seguint el seu camí.
Autor(es): Roger Pérez
