La mort
Un nou dia desperta,
un laberint de passos sense fi.
Sóc l'home que viu en les tenebres,
que espera i desespera la seva defunció.
Atrapat en la tempesta.
Un pas en fals i serà la fi.
Una ment en blanc
I les dolces ganes de morir.
Crits en l'horitzó,
el plor dels morts.
Avui lluna plena,
rius de sang.
De la nit al dia,
de la llum a la foscor.
Sense por a la vida.
cercant la mort.
Histories i amors,
il·lusions i sentiments.
Si el dolor pugues eliminar,
una vida de pau podria restar.
De la fosca inquietud
no marxaré, ni escaparé.
Fins que algú truqui a la porta
i se m'endugui cap un altre lloc.
Crits en l'horitzó,
el plor dels morts.
Avui lluna plena,
rius de sang.
De la nit al dia,
de la llum a la foscor.
Sense vida que viure,
esperant la mort.
Crits en l'horitzó. La mort.
Crits en l'horitzó. La mort!
Autor(es): David Ràfols
