La mort del pagès
- Ai ! quina pena més grossa.
- Qui ho havia de dir ...
- Tan bo que era.
- Tot ho dava, ... si semblava que fos ahir ..
- Mite'l, pobret, sembla que rigui ...
Se'ns ha mort el pagès,
ves quin trist final.
Ara no respira, com és natural.
El pobret s'ha mort un dia d'estiu.
Ha estirat la pota, sense dir ni piu.
Jeu a la masia, mort en un racó.
Si no l'enterrem, demà farà pudor.
Però burro per què et mories,
si ja ho sabies.
I aquí descansen els ossos,
d'un que els tenia molt grossos ... els ossos.
Al davant els frares canten les absoltes
i al darrera resen quatre poca-soltes,
I els hereus també resen amb molta insistència
Requiescat in pace i a cobrar l'herència.
També van a l'enterro, resant oracions,
vaques i vedells, cabres i ca ... brits.
Ai, pobre pagès, oh ! oh ! oh !
Veus com no som res, oh ! oh ! oh ! ...
Autor(es): La Trinca
