L'amor té històries impossibles

Cendraires

Ella ja no plora per que el sol
no portarà somnis daurats a la vall del seu llar
Ella ja no riu a l'univers tacat de llum
i es dedica a fer la dansa del fum.

Ell es deixa créixer el cabell per fer poesia
de l'aire i cantar-la amb els cendraires
Ell encara espenta una il·lusió que farà tremolar
els colors i cercar-la a d'ella.

Ella i ell encara es busquen la mirada
però ella al segle X
i ell des del 1967

Ella al bon matí fa melodies
amb una flauteta dolça que li regalà el cosí
i prega a cada lluna i cada estrella
un senyal que sembre en ella la força d'esperar-lo

Ell al bon matí està dormit i somniant
amb la princesa d'ulls de bosc que té al cor
i prega a cada lluna i cada estel
un senyal que sembre en ell la força d'esperar-la.

Ella i ell encara es busquen la mirada
però ella al segle X
i ell des del 1967