La mort més dolça
Remant a prop del roquissar,
sento una veu encisadora,
perfum de pi i sal de mar,
xipolleig d’aigua.
De cop, la veig sortir del mar,
d'esquena, nua i temptadora
llavis rojos de passió
com un miratge.
Captivant-me el seu cantar,
em veu i vull desfer-me
amb la seva mirada
de desig ardent.
La fada torna a cantar.
"Mariner de pell colrada,
el de l'ardent mirada,
pit robust i braç d'acer;
de tu en sóc enamorada.
Mariner, bon mariner,
vine aquí, do'm alegria
d'estrènyer amb follia
el teu cos contra el meu cos.
Rebrega’m nit i dia
als teus braços de colós”
Captivant-me el seu cantar,
m’estreny, la prenc,
en una salvatge abraçada,
que no acaba mai.
Encara sento cantar...
"Mariner de pell colrada,
el de l'ardent mirada,
pit robust i braç d'acer;
de tu en sóc enamorada.
Mariner, bon mariner,
vine aquí, do'm alegria
d'estrènyer amb follia
el teu cos contra el meu cos.
Rebrega’m nit i dia
als teus braços de colós”
