La nit
Tard i tant com tard precís
ha arribat el fred que m'ha glaçat la sang
però avui ja sóc més feliç
he vist que el sol s'amaga
i que la lluna brilla més cada minut
que en el rellotge cau
una imatge rere l'altra van passant
pel meu davant
no puc fer-hi més... la nit...
Podria veure-ho tot
cada cop que la nit cobreix la terra
un pensament m'envolta
com un llibre obert
que no explica res...
Sóc una ànima de nit
que assaboreix moments
que a poc a poc va absorbint
en una pell distant
que busca refugiar-se sense donar
sensació de solitud
l'estrella m'ha guiat
com cada nit s'ha convertit
en l'aliat més desitjat
no puc fer-hi més... la nit...
Autor(es): David Rosell
