La nit

Els Dracs

Si el dia em porta el dolç oblit,
la nit desvetlla el teu record,
i quan la lluna s'ha marcit,
sento que porto el dol al cor.
De nit et veig al meu abast
i allargo els braços cap a tu
però al meu costat no hi ha ningú
per acollir el meu amor cast.
La nit, què llarga és la nit!
Sento rialles a prop meu,
i et cerco a cegues, amb afany,
però el cascavell del riure teu,
és un miratge, un trist engany.
Sembla que et senti allà mateix
i la il·lusió ja arrenca el vol,
però és en va que el cor glateix:
En plena nit em trobo sol.
La nit! Què llarga és la nit!